diumenge, 1 de febrer del 2009

Preparant el sopar del dia 2 d'abril....


S'acosta el dia 2 d’abril, dijous. Aquest dia hem quedat per fer una visita i sopar a l'escola del carrer de la Diputació, abans que les obres canviïn la fisonomia original de l'escola, de fet, poques coses han canviat des de que nosaltres estàvem estudiant a les seves instal·lacions. Recordeu doncs reservar aquest dia a les vostres agendes!

Ara és doncs el moment de posar-nos les piles i fer un esforç per prepara la trobada del 2 d'abril i és on necessitarem la col·laboració de tots vosaltres en la mesura de les vostres possibilitats. Que ens caldria fer a partir d'avui?
· Recopilar el màxim de noves adreces electròniques, telèfons o adreces que ens permetin localitzar companys que fins ara no teníem localitzats, no dubteu en enviar qualsevol dada en aquest sentit a la meva adreça (ricard (arroba) ricardfaura.net), hem d'arribar, com a mínim als 50 companys el dia 2 d'abril!
· Cal preparar algunes coses per aquest dia, necessitem voluntaris per a poder distribuir una mica la feina entre tots, poca però molt millor repartida.
· Ens caldrà també recopilar materials, fotografies, records, etc.. Per aquest mateix dia.
· Ens caldria també persones que organitzin la visita a l'escola juntament amb el nostre company Dos Santos, actual encarregat de l'escola amb les relacions amb els ex-alumnes.
· Obrir la possibilitat a altres promocions anteriors o posteriors a la nostra (la de molts germans i amics) a incorporar-se el mateix dia del sopar, si teniu dades al respecte (alguns companys ja ho han fet), també les podeu enviar.

Be, això és tot fins el moment però seguirem "empipant" durant les properes setmanes.

Fins aviat!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Avui, dia 3 de febrer, he anat a l'escola, a "Can Culapi". He entrat. Les portes del carrer´són les mateixes. On hi havien els conserges, ara hi ha un punt d'informació, amb una "vedel" que fa les tasques d'abans però amb més "tecnològica". M'he dirigit a preguntar pel Dos-Santos, creient-se que jo era un pare que havia concertat una visita amb el nostrat company. M'he fet conèixer, l'he mostrat una sèrie de fotografies, i com passa habituament: "Ostres el...fulano de tal"

He fet un viatge passant pel "tunel del tiempo". Els esgraons de les escales: negres i beig. L'altra vermellós. Encara espurnejaven. Les baranes, més altes, però encara "punxaven". El pati, el mateix, encara es podia veure les restes de pintura verda de les parets. El passadis del pati, on hi havien els serveis, encara és gris. L'antiga sala d'espera, on havia el pare Molins, o el pare Farrer, és avui, una biblioteca; no he vist els llibres de la segona guerra mundial: avui, segur que serien incunables. He pujat per les escales principals, i la majoria d'espais, encara es poden reconèixer facilment. Finalment, el nostre company, que s'ha passat bona part de la seva vida per aquest espais de la nostra infantesa, ha hagut d'atendre la visita que ja tenia concertada.

josep m cortès martí