Recollint el suggeriment de l’amic Ayora, he titulat aquest post com “Que noche la de aquel dia!”. A la majoria de la nostra generació, ens van marcar la música dels Beatles i, espero, que la nit d’un divendres 13 de juny del 2008, també quedi en el record de tots els que vam poder assistir.
Parlant amb molts de vosaltres, vaig poder comprovar que, malgrat els anys, els quilos de més de alguns o els cabells de menys d’altres, som els mateixos nois que durant molts anys vam conviure en una mateixa casa, l’escola Pia de Diputació. Amb moments bons i altres no tant bons, com en totes les convivències, però, en el fons, rodejats de companys que apreciàvem i que formaven part de la nostra vida. Recuperar aquests companys, recordar aquestes sensacions i, segur que alguns, reobrir vincles d’amistat i/o, perquè no, vincles professionals, fa que trobades com aquestes paguin la pena l’esforç d’organitzar-les.
Podeu veure alguna de les fotos del sopar en aquest enllaç (fotos) i alguns instants gravats en aquest vídeo (vídeo).
Ricard
4 comentaris:
quina canyaaaa!!! qui es tota aquesta "gent gran"?...nomès he reconegut al Marin i al Cortés quan s´ha tret las ulleres....un que m´ha semblat era en Casado.la resta no els coneixería ni que m´els trobes per el carrer...a veure si en poder fer un altre durant l´estiu...Jordi Tintó
En Jordi Tintò està al.lucinant!!! Home, hem de reconeixer que algun kilet de més o algun cabell de menys potser si que hi eren o mancaven, però malgrat tot no varem necessitar el "badge" penjat a la camisa per reconeixer els nostres "vells" companys.
Malgrat que va ser practicament impossible poder parlar una estona amb cadasqun dels presents, jo mi vaig trobar força bé.
Nois, malgrat les distàncies, això s'ha de repetir!!!!
Hauriem fins i tot d'intentar localitzar els companys que fins ara son "missing in action".
Si algù de vosaltres te alguna pista ja ho sabeu.
Fins aviat i bones vacances a tothom.
Emili
Totalment d´acord amb en Jordi Tinto. Jo també seria totalment incapaç de reconèixer ningú. Es possible que en directe la cosa sigui més fàcil, però es que fa pràcticament 30 anys que no ens veiem!!!
Em sap greu no haver-hi participat, però la distància i les obligacions laborals no ho van fer possible. Vejam si aviat n´organitzem un altra i ampliem el nombre de participants. Fins aviat. Toni Sierra
El sopar va ser d'allò més entranyable... Felicito novament la iniciativa, m'afegeixo a la proposta de repetir-ho d'aquí a no gaire temps i proposo que mentrestant ens anem trobant en aquest bloc... potser identificant-nos amb fotos perquè el Tintó i el Sierra vegin que la identificació encara és possible!
Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada